Espai del Gurú

Aquest espai està destinat a tots els professionals que en un moment donat tenen un dubte o bé desconeixen alguna de les pràctiques que es porten a terme amb les gemmes. La intenció d’aquest espai, per tant, és intentar donar resposta a les qüestions que puguin sorgir en el dia a dia d’un professional. Des d'Antonio Lopez Llapidaris esperem que aquesta informació sigui de la vostra utilitat.

El rodi: què puc rodiar?

Tot i que hi ha una gran majoria de gemmes que suporten el bany amb rodi, existeixen algunes excepcions:

  • Materials orgànics: corall, perles, ambre, ivori, banús.
  • Materials no orgànics: lapislàtzuli, malaquita, òpal, turquesa i tot aquell material de poca duresa o d’alta porositat.
  • Materials tractats: maragdes tractades amb oli, robí glass.

El foc: què es pot entrar al foc?

A l’hora d’entrar una gemma al foc s’ha de tenir en compte dos aspectes per evitar qualsevol accident: la potència calorífica del bufador (oxigen / no oxigen) i el canvi de temperatura sobtat.

Per definició, els diamants i els corindons es poden entrar al foc, no obstant això, una dilatació produïda a diferent velocitat d’una inclusió pot generar una fractura.

Qualsevol gemma que sigui escalfada s’ha d’escalfar i refredar molt a poc a poc. Un canvi sobtat de temperatura sempre produirà una fractura.

L’ultrasò ha trencat la gemma.

L’ultrasò no és la causa de la fractura de les gemmes sinó el canvi sobtat de temperatura al que es veu sotmesa la gemma després d’un bany. Cal recordar que la temperatura ambient és força més baixa que el bany i que per tant és suficient per malmetre la gemma.

Per què la turquesa està de color verd?

Quan la turquesa és verda és perquè està morta. La fórmula química d’aquesta gemma conté coure i com les canonades de coure d’una casa, amb el temps pateix oxidació i es posa verda. Avui en dia, la gran majoria de turquesa bruta és tractada amb una injecció de polièster a presió per tal de segellar els porus i d’aquesta manera s’allarga la seva esplendorosa vida.

L’ull de gat

L’ull de gat sol ser confós amb una pedra però en realitat no és més que un efecte òptic. Aquest efecte consisteix en una ona lluent que va i que ve quan es mou la gemma. Hi ha moltes pedres que presenten aquesta característica com per exemple l’ull de tigre o algunes turmalines.

L’aigua de mar matisa el corall?

No, l’aigua de mar no matitsa el corall, és l’àcid de la pell (l’efecte el pH) o un ús continuat o el fregament el que desgasta aquest material d’escassa duresa.

Consell: no esperi que el corall estigui del tot fet malbé per portar-lo a repolir.

La gran pregunta: és un diamant o no?

Mínims necessaris:

  • Lupa 10x
  • Pinces (En cas que la gemma no estigui muntada)

Una observació detinguda amb la lupa serà de gran ajuda.

Si observes el meu filetí descobriràs que parla molt de qui sóc (diria un diamant).

A continuació s’exposaran diverses pautes per esbrinar si es tracta d’un diamant vertader o no.

  1. Un diamant té sempre un filetí molt fi, de fet, només constitueix un 1% en proporció del diàmetre total de la gemma. Si bé les pedres de cert mida (diamants) tenen un filetí polit (normalment facetat amb infinitat de facetes minúscules), les imitacions estan polides de forma contínua. També s’ha d’observar el seu gruix (aspecte encara més important) que és molt més gruixut (± 5% del gruix).
  2. L’observació de la perpendicularitat del filetí també serà de gran ajuda. Normalment, el filetí de la imitació no és perpendicular a l’eix de la pedra.
  3. Els diamants de poc mida tenen un filetí mate i molt fi. Si la gemma està montada, s’ha de dedicar l’atenció al lapidat de les facetes i el seu nombre. Un diamant, donada la seva duresa, presenta unes arestes molt definides, és a dir, són una línia perfecte on es veu clarament on acaba una cara i on comença una altra.
  4. Els vèrtex. En un diamant poden concórrer entre 3 i 5 arestes formant un vèrtex perfecte, en canvi, en una zirconita (per exemple) aquests vèrtex no són tan clars. Normalment trobem una minúscula aresta que el malmet.
  5. Una imitació d’un diamant en talla brillant difícilment constarà de les 33 facetes que constitueixen la corona d’aquesta talla.

Cap cosa per si sola és definitòria però aquest conjunt d’observacions poden ser de gran ajuda.

Quina diferència hi ha entre un material sintètic i un d’artificial?

El material sintètic (fet per l’home) mostra unes característiques diferents que un d’artificial. Per definició, un material sintètic és un material que és fabricat en un laboratori i que té les mateixes propietats físiques, químiques i òptiques que el seu equivalent natural. Un material artificial en canvi, no mostra les mateixes propietats que el material natural.

Un exemple són els coralls i les turqueses sintetitzades que, deixant de banda el seu aspecte, no tenen res en comú amb la seva versió natural. Un altre cas és el de la zirconita, un material artificial que no té un equivalent en la natura (o si més no encara no s’ha descobert). Com a últim exemple el cas del goldstone, un material artificial format a partir d’una massa de vidre (marró?, blava o verda) amb micro plaques de coure que brillen segons l’orientació.